D’es cap me’n vaig an es coll
i cap avall per ses cuixes,
cercant ses llanes més fluixes,
i en haver acabat, li amoll.
Si n’estic enamorada,
an això no ho negaré:
jo m’he vista, lo meu bé,
d’amor, esser extremunciada.
Mai més fiaré de pedra
que la vegi remenar;
més tost me’n ’niré a posar
dalt s’escuma de la mar,
com la tortuga qui neda.