Altres cançons relacionades
¿De què freturau, garrida,
tenir tants de servidors?
¿Que no val més un que dos,
i estareu més ben servida?
Quan era davant ’Lacant,
es vent a ratxes venia,
i es llaüt que les prenia
com a verguetes de llamp.
-Sainat de totes ses venes,
per amor, lo meu cor està.
-Vaja, Miquel, ¿com te va?
¿Quin dia m’has de contar,
si foren buides o plenes?
-Ses sis nous que em vares dar,
jo encara no els he encetades,
i les tenc tan reguardades
com si em fossen regalades
quantes dobles coronades
en tota Mallorca hi ha!
Tradicionari de Mallorca
