Jo me n’anava a Ciutat
amb un cavall cara-blanca:
-Arranca, pelut, arranca,
que ets altres ja han arrancat.

P’es llevant i p’es ponent,
p’es mestral i tramuntana,
he fet una passejada
i cap dama he encontrada
com sa que tenc de present.
Enc que ho sia, innocent,
jo no crec que l’haja errada.
Si no, mirau-li sa cara
si no enlluerna la gent!

Reparen a voler-mè
perque diuen que som pobre,
i amb escriptura se troba
que Cristo també ho va esser.