Veniu, polit diamant;
veniu, perloia garrida;
veniu, que us vui dar ma vida,
una cosa que estim tant.

El qui t’adora, m’ha dit:
-Estira’t, amor, no surtes,
que això és massa anar a les urtes
una fadrina en sa nit.

De suaquí dalt veig sa Plana,
Son Jordi i Es Rafalet,
Pula, Son Sard i Fatget,
s’Estepar i sa Jordana.
I a Son Gener, de passada,
coirem un ramellet.