Qui se casa, un esclau és,
amb pobila veciada;
val més una ben criada,
maldament no duga res.
Quan trenca s'auba d'es dia,
jo em pos a considerar;
dic: “Senyor, ¿on deu estar
sa prenda que em va llevar
tota sa meva alegria?”
Que, si Déu me obeïa,
p'es sol li enviaria
tot lo que m'he de menjar,
sols per porer demostrar
lo que el meu cor t'aprecia.
Una dona qui porgava
i porgava amb un garbell,
s’aixecava i s’abaixava
mostrant-mos Son Ferrandell.