Sa creu d’es casar m’empata
perque no puc desfer es nuu.
Val més en Toni ben nuu
que un altre vestit de plata.

No hi ha ombra més espessa
que sa torre d’un molí.
Faves ’vui, faves ahir:
són massa faves, mestressa!

Ja és migdia, ja és migdia!
I, si no ho és, ho serà:
jo me’n vaig a menjar pa;
¿tu que no hi véns, Margalida?