Un mul vei s’assoleiava
vora ses coves d’Artà
i Napoleon hi va anar
carregat d’herba cuquera
que havia fet damunt s’era
un matí de juriol
antes de pondre-se es sol
per devers Cala Figuera.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Selva
Núm de glosa
92
Volum
II
Altres cançons relacionades
-Mon maridet, no em deixeu,
que ha poc temps som jovençana!
-Ma muller, el rei me demana;
si em voleu bé, no ploreu!
Jesús amat, Sant Antoni,
quines banyes té aquest bou!
Ses dones d’es carrer Nou
són mes lletges que el dimoni!
Aquesta de Son Amer,
vol que li diguin senyora.
Du postetes a sa coa
perque s’enrodilli bé.
Tradicionari de Mallorca
