Un moscard qui no té dents
se voldrà riure de mi:
sempre diu “cosí, cosí”,
i jo no tenc tals parents.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Insectes, aràcnids i cucs
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
330
Volum
II
Altres cançons relacionades
Mon cor m’ha pegat un salt
i tota em som retgirada
com la nova m’han donada,
mon bé, que estàveu malalt.
Fé’t envant i faràs via;
ja saps mon pare què ha dit:
que aquell qui vetla en sa nit
no és bo per feina de dia.
Sa roba negra fa planta;
un vestit me’n compraré.
Vestit de dol jo aniré
tota sa Setmana Santa.
Tradicionari de Mallorca
