Un moscard qui no té dents
se voldrà riure de mi:
sempre diu “cosí, cosí”,
i jo no tenc tals parents.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Insectes, aràcnids i cucs
Sant Joan
330
II
Si ses paraules són poques,
ja és molta sa passió;
jo mir i t’escolt, amor,
per conèixer es punts que toques.
Es temps d’es segar ja ho du
d’atropellar i fer via.
Si em fas banyar sa camia,
també la’t banyaràs tu.
Un pi, en esser banyut,
m’espant com no tenga teia.
Ja m’ho deien, i no ho creia,
que tu eres llenguerut.