Un pi, en esser banyut,
m’espant com no tenga teia.
Ja m’ho deien, i no ho creia,
que tu eres llenguerut.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Sant Joan
816
II
Estimada, flors són flors;
preniu aquesta de mi:
que no hi ha com carn i vi
per dar aliment an es cos.
Cada pic que miraré
a sa roca d’es migdia,
si no us hi veig, vida mia,
a plorar me posaré.
Es jai i sa jaia a dur llenya van.
Es dilluns ensellen i es dimarts se’n van.
Dimecres arriben i dijous la fan.
Divendres carreguen; dissabte se’n van.
Diumenge la tenen per coure sa carn.