Un moscard que no té dents
¿se voldrà riure de mi?
S’entrega: “cosí, cosí”,
i jo no tenc tals parents.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Artà
Núm de glosa
395
Volum
II
Altres cançons relacionades
Com ella surt a ballar,
amb un aire que me mata,
duu damunt cada sabata
una sivella de plata
que és més ampla que sa mà.
Ses olives que coïu,
com toquen les vostres mans,
garrida, les convertiu
en perles i diamants.
S’altre dia en es Campet
se mogué un gran renou:
se baraiaven d’un ou
per dur a baratar amb gerret.
Tradicionari de Mallorca
