Un moscard de pico-tico
’nava es vespres de visita
i se’n duien sa musica,
cantava i deia: “M’afico!
Veniu tots, darem un pico
an es que estan adormits,
i, si veis que fan grapades,
fugiu, i no aneu d’enfits!”
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Campanet
89
II
Soldat som i no en reneg
de les milícies urbanes.
No ho som perque en tengui ganes:
ho som perque m’hi han fet.
-¿Em vols dir tu, feligrès,
quina cosa sia aqueixa
que, abans de sa mare nèixer,
es seu fii fuig i la deixa
per por de quedar sorprès?
-Això no és infant qui mama,
ni cap torrent, ni cap gorg;
això me pareix un corc
que habita dins una fava.
Enc que sia jovenet
som ben trempat per fer riure.
Ella fa punt de ganxet
i mos bastarà per viure.