Enc que sia jovenet
som ben trempat per fer riure.
Ella fa punt de ganxet
i mos bastarà per viure.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Campanet
Núm de glosa
1636
Volum
III
Altres cançons relacionades
Voldria sebre de fi,
aquales hi han anades
a fer nuus a ses arades
per unes sobres fer-lí.
Vull dies fé anit passada
que bona la vaig deixar;
llavò, com hi vaig tornar,
ja la vaig trobar enterrada.
Bones són ses aubacors,
però millors són ses rotges.
Un mestre qui fa rellotges
ha d’esser ben primorós.
Tradicionari de Mallorca
