Na Maria Magdalena,
sa que està a Son Pentinat,
deixa anar més claredat
que sa lluna en esser plena.
Jo sé una cançoneta
llarga que no acaba mai.
Comença: “Qui tai, qui tai”,
i acaba: “Qui tai, qui teta!”.
Ses nostres espigoleres
enguany no patiran fam,
perque els ha duit En Juan
un ramellet de cireres.