Jo no volia res d’ella
i un consei me va donar:
que, com no tendria pa,
que fe sopes dins sa pella.
Si no havia de cantar
més que aquell qui té cantera,
me’n pendria com Sant Pere,
que se va fer canalera
en ets seus uis, de plorar.
Vuit dies d’endomassar
i altres tants de desfer-hó;
no sé com En Carrió
amb això se vol posar.