Aquest camí de Ciutat
el tenc d’arribar a enfondir:
aquest amor no té fi,
que he posada amb En Bernat!
Jo festeig i no festeig
i només don mala vida:
en veure al•lota garrida
jo faç es meu malaveig.
Si un saig anava al cel,
tots es sants penyoraria.
Sant Pere s’aixecaria
de sa cadira que seu,
i el gloriós Sant Miquel
a coces d’allà el trauria.