Dóna-li llendera
an es parei bo,
que aqueixes que ballen
no les ve an això.
Ja és cru, ja és cuit, ja és cremat,
ja és fat, ja és salat, ja és dolç;
si m’endevines es pols,
venturós seràs, Bernat.
Qui no té coneixement
ha de menester mesura.
¿Que no saps que la ternura,
per arribar a la veiura,
’ximateix costa turment?