“Sant Antoni, una missa!
Sant Antoni, dues! tres!”
Quan tengué s’ase defora:
“Sant Antoni, no hi ha res!”
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
Jo partesc de bon matí
molt abans de que es sol surta;
per veure encalçar Na Murta
me’n vaig su-ran d’es camí.