-Los grans doctes se n’admiren
i l’homo llest s’hi confon.
Digau-me ¿on era, on,
que tots es ases del món
bramaven i se sentien?
-Aquesta sabiduria
confon qualsevol missèr:
dalt sa barca de Noè,
perque un tot sol n’hi havia.
Vós sou Toni i jo Tonina,
tots dos feim nom d’una cosa.
Vós sou clavell i jo rosa,
vós lo marit, jo l’esposa;
vós malalt, jo medecina.
El Comte se passejava, per dalt la murada, un dia;
sa fia, des la cambra, tots los seus passos seguia.
-¿Què és lo te passa, Infants? ¿Què es lo que te passa, fia?
-Que no hi ha marit per mi en no esser el Comte d’Alarca.
L’enviàsseu a cercar, sabrem quin cantet faria.
Senyor Rei, feis un dinar, convidau-lo a dinar un dia.
Mentres el tenguem en taula, li parlareu de part mia.-
El mal Rei el convidà, el convidà a dinar un dia:
-Seràs Rei de los meus Reis, viuràs amb més algria,
si tu mates la Comtessa i te cases amb ma fia.
-No pot ser això, Senyor Rei, perque n´és gran heretgia.
Tota la gent del reinat un gran que sentir daria!
-Vet aquí la tavaiola ambe què l’aufegaria,
perque la gent del reinar de no res se temeria.-
El Comte gira el cavall, cap a ca-seva fa via,
i enquantra la Comtessa, en el balcó, qui cosia.
-Oh, Comtessa, ma Comtessa! oh, Comtessa, esposa mia!
És a causa de la Infanta que he perduda l’alegria!
-Anau a parar-li taula, veiam si és fam que tendria.
-No és fam, no és fam, ma Comtessa, no és fam, no és fam, Comte mia! [sic]
-Anau a parar-li es llit, veiam si és son que tendria.
No és son, no és son, ma Comtessa; no és son, no és son. Comte mia! [sic]
És a causa de la Infanta que he perduad l’alegria.
El mal Rei m’ha dit que et mat i me casàs amb sa fia;
que si jo no te matava, a tots dos mos mataria.
-Amolla’m dins un camp ras i animals me menjarien.
Quan noves de mi sabràs, llavò ja me mataries!
-Oh, Comtessa, ma Comtessa; oh, Comtessa, esposa mia;
el mal Rei m’ha dit que et mat i me casàs amb sa fia.
-Deixa’m resar un parenostro, també tres avemaries:
una pel Comte de l’Alarca, s’altre per l’ànima mia,
s’altra per sa qui vendrà, que mai més tenga alegria.
Deixa’m donar una besada an el minyó qui dormia.-
Mentres dava la besada an el minyó qui dormia,
sentiren una gran veu, una gran veu que venia:
-No mats la teva Comtessa, que el Rei ja ha acabat la vida.
Que pugueu viure molts d’anys com Sant Josep i Maria!