La gent de veinat s’acosta
i me diu: -Quan vos casau?-
i jo los faç de resposta:
-Feis es comptes a ca vostra,
i, si vos n’anau, tancau
fort i duis-vos ne sa clau,
que el temps mala ombra demostra.

Ralla el qui té què rallar
i mermula el qui és mermulat.
Ramellet agraciat,
¿que no havíeu reparat
per on vos poren clavar?

Mirau Mallorca si és gran;
més ho és la part forana.
No us alabeu, ma germana;
es veinats són qui ho diran.