Senyora Juana-Aineta,
un gros favor m’ha de fer:
m’ha de llegir aquest paper;
és d’una dona de bé
que li diuen Fustereta.
Mon avi, vós ja sou vei
i teniu l’art perillós;
seria bo excorxar-vós
i fer varques de sa pell.
De viatge tenc d’anar;
no m’olvidis per un altre,
i Déu faça que en tornar
facem aquella creu santa.