A un lloc que hi ha tants d’amos,
hi fa molt mal habitar:
un s’aixeca i un diu “vamos”,
s’altre diu :- No hi vui anar.

Jo som tan amic d’es sogre
com s’esquena d’un verduc.
¿Sabeu quina idea duc?
Que el qui està bé, no se moga.

Cunyades, sogres i nores,
n’haurien de fer un foc
que cremàs a poc a poc
i que duràs moltes hores.