Sant Francesc, de Déu sirvent,
dins un forn de calç entràreu
i ses pedres reforçàreu
que en terra anaven caiguent.
¿Com pot ser, ramell de flors,
‘xugar-me ets uis de plorar,
si amb sos meus peus vaig anar
a acompanyar a enterrar
s’alegria d’es meu cos?
Cara de rosa encarnada,
¿voleu prendre lo que us don?
que tenc mon cor que se fon
de tenir sa mà allargada.