Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.
Toni Babiloni,
calces de burell,
com veuràs ton pare
toma-li es capell.
Com veuràs sa tia,
pren-li sa cadira.
Com veuràs es conco,
toma-li es bombo.
Com veuràs ta mare,
tapa-li sa cara.
En veure es padrí,
toma-li es setrí.
Es meu guerrer té cavall,
animal de fantasia,
i jo no n’hi donaria,
un dia de bona fira,
a tot estirar, un real.