Ton pare i ta mare són
dues persones agudes,
però tu, si no li mudes,
ets d’es més ases del món.
Jo voldria que en tornar
altra vegada a sa casa,
que es portal te fos murada
i es carrer una mar;
i així veuràs, germà,
si jo estic enamorada.
Sa fadrina és un mirai
com una peça de vidre,
i, com està consentida,
ja no torna soldar mai.