Quan te veig, mon cor se fon:
això és de tant que m’agrades;
i, si em fas venir debades,
mal tengués més punyalades
que lletres no hi estampades
a tots es missals del món!
Un any, a dins sa corema,
es març se posà ploguer;
pastor hi va haver qui tragué
bolets per damunt s’esquena.
Tots es cards i ses rioles
voldria porer taiar
perque tengués bon segar
s’estimat, dins ses Sitjoles.