Un homo, quan pot, que prenga,
que quan vol no li cau bé.
Un gall a son galliner,
comanda de lo que hi té;
qui no és ase, que ho momprenga,
perque aqueixa perendenga
pensa en mi, per això ho sé.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Galls
Poble
Artà
Núm de glosa
91
Volum
II
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
Olivera ben sembrada
sempre pareix olivera.
I una dona ben casada
sempre me pareix poncella.
Maldament mai duga randa
ni floquet en es cambuix,
sols que ella siga gallarda,
de la resta me n’afluix.
Tradicionari de Mallorca
