En esser sa gerra plena
d’aigo, ja no n’hi cap pus.
Voldria que el Bon Jesús
mos aplegàs, Magdalena.
Vet allà En Juan Llobera
que se’n va amb sos vedells,
i mos durà més aucells,
gorrions i passerells,
i busquerets de vorera!
Es puput i es mussol
tots dos fan una tonada:
es puput canta amb so sol
i es mussol de vetlada.