Un fadrí enamorat,
diguem com és ara jo,
sempre té dins lo seu cor
un cor venal aficat.

Quan la menen a abeurar,
li treuen sa panxa,
i quan ha begut
la hi tornen posar.
Una màrfega.

Sa Placeta de s’escola
diuen que l’han de glosar.
Primer, ve a can Gaspar
que tenen una Francina.
Llavò ve ca madò Espina
que s’agrada de pomes.
Llavò vénen ses Colomes
que enrevolten tot el món.
Llavò ve es conco En Simon
que té es mànec de sa pella.
I llavò ve can Cordella
que allà és casa de govern.
Llavò ve ca’s Fuster extern
que tenen farina bona.
Enrevoltem per s’escola,
trobarem can Corriola
que no tenen res que fer.
Llavò ve ca’s Fuster extern
que tenen farina bona.
Enrevoltem per s’escola,
trobarem can Corriola
que no tenen re sque fer.
Llavò sa madona Rosa
que no pot pujar en el cel.
Llavò ve mestre Biel
que té grins a dins es cap.
Llavò ve mestre Bernat
que frissa que sia Pasco;
i llavò ve can Vilasco
que pateixen molt de fred.
I llavò ve can Cosmet
que tenen sa polla rossa.
I llavò ve ca Na Xoixa,
sa casa d’ets ermitans.