Sa dona no acaba mai
de demanar a son marit,
ara un floc, ara un vestit,
i sempre està amb un trebai.
I com ja la té vestida
de tot quant pot desitjar,
llavò diu que vol mudar:
moda nova ja ha sortida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vestits
Poble
Santanyí
Núm de glosa
309
Volum
II
Altres cançons relacionades
Sempre et tenc a la memòria,
vetlant, dormit i despert;
i per posseir més glòria,
de tu voldria un “sí” cert.
Quan la menen a abeurar,
li treuen sa panxa,
i quan ha begut
la hi tornen posar.
Una màrfega.
A lo punt que arriba En Pere,
–Bon vespre! ¿Com és? ¿Com va?
¿Que heu sopat, o heu de sopar?
–Si en vols, encara n’hi ha.−
I la joveneta està
amb so mocador en sa mà
que no pot dir res, de pena.
Tradicionari de Mallorca
