Sa dona no acaba mai
de demanar a son marit,
ara un floc, ara un vestit,
i sempre està amb un trebai.
I com ja la té vestida
de tot quant pot desitjar,
llavò diu que vol mudar:
moda nova ja ha sortida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vestits
Poble
Santanyí
Núm de glosa
309
Volum
II
Altres cançons relacionades
Curia Blanca, gran ribanyo
on Déu s’hi és col•locat,
Jesucrist i Ponç Pilat,
general a can Timpanyo.
Sa pobresa és que Déu ama;
per això vos vui a vós;
me’n ‘niria més gojós,
si arribava a alcançar-vós,
que si alcançàs una dama.
Jo m’és seguit dir mentides
i sols no confessar-me’n.
Saps que m’agrada de ferm
haver-les amb ses fadrines!
Endemés, si són garrides,
passa es temps i no me’n tem.
Tradicionari de Mallorca
