Un forn i dos fumerals;
dalt es fumerals, dos nius,
i dins cada niu,un ou;
i a dalt hi ha un terrat:
senyorets i senyoretes
s’hi passegen per damunt.
La cara i el cap: boca, nas, ulls, front, pois i xinxes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Endevinalles
Poble
Artà
Núm de glosa
265
Volum
II
Altres cançons relacionades
N’Antonieta és estat
qui mos ha treta sa pella,
però això no és sortit d’ella:
sou vós qui l’hi heu manat.
No perdeu s’apostolat,
sia porc, sia porcella.
Un temps tenia s’amor
devers Sa Volta Piquera
i ara som tornat arrere
p’es pla de s’Abeurador.
Si som morena, estimat,
me ve de naturalesa;
però de mal d’arriesa
ningun metge n’ha curat.
Tradicionari de Mallorca
