Garrida, el qui fuig de Déu
camina i corr debades.
Moltes dones he mirades,
emperò no n’he trobades
que sien an es gust meu;
demés aquest cosset teu,
encara que faça neu,
dóna febre a llamarades.

Si som morena, estimat,
me ve de naturalesa;
però de mal d’arriesa
ningun metge n’ha curat.

Per llaurar has de mester:
reia, dental i cameta,
joc d’oreies, destraleta,
sa telera i reteler;
mantí, espigó, aixanguer,
i llongues p’es muls regir,
morrals, uieres, coixí,
jou, camelles i collades,
un rastell, escorretjades,
i llentures per junyir.