¿Heu sentit aquest reclam
que ara ha cantat fa un rato?
Dins s’estable de can Saco,
es muls s’hi moren de fam.

Na Coloma du la doma
p’es carrers i p’es veinats,
i té més enamorats
que patenes no hi ha a Roma.

Diumenge a vespre, amor mia,
la despedida et vaig dar.
El dilluns no vaig menjar
ni talent que no tenia.
El dimarts, si vaig cantar,
era que ja no poria.
El dimecres, m’emprenia
m’havien d’escabussejar.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia.
El divendres, de plorar,
sa síquia real corrria.
El dissabte, desitjaria
tenguesses tanta alegria
aixuixí per vós voldria
com tristor em vàreu dar.