D’alegria que tengué,
se colgà amb ses antipares,
com un dia d’alimares,
qui tot quant fan està bé.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Benestar. Descans. Dormició
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
122
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ets eriçons van a peu
i ses tortugues de grapes.
Un gat, per agafar rates,
no és pagat a ningun preu.
Jo no sé com hi tornau
a jugar tan furiós.
Ja sereu ben venturós
si a presili vos n’anau.
-Tant m’és cota com fandango
com bolero aragonès.
¿Me voleu dir quin mes és
que ses dones xerren manco?
- De dins es cap no m’ha fuit,
i me pens que ho trobaré:
deu esser dins es febrer,
que només té vint-i-vuit.
Tradicionari de Mallorca
