D’alegria que tengué,
se colgà amb ses antipares,
com un dia d’alimares,
qui tot quant fan està bé.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Benestar. Descans. Dormició
Llucmajor
122
III
Jo me’n vaig anar a Sineu
per cobrir ses meves faltes.
Vaig afinar es gep d’ets altres
i no me vaig afinar es meu.
Jo me’n vaig a Barcelona
i no sé quan tornaré.
Oh Catalina Serrona,
ara ve es santanyiner.
Pots admetre qui voldràs;
a mi no em tenguis segur:
jo seré un noningú
per tot es temps que viuràs.