Un fadrí n’està alabat;
ves sa mare què ha de fer!
Beneït siga el roser
que tal ramell ha badat!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Lloança de la bellesa
Poble
Sineu
Camp Semàntic
Admiració, Bellesa, Festeig, Flors, Relació pares-fills
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
1595
Volum
I
Núm de pàgina
96
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Vós teniu raó, mu mare:
un dolent ne du un de bo;
emperò no seré jo
qui li faça bona cara.
Vet-la-t’aquí! Ja la veis,
a sa meva enamorada!
Ella és tan agraciada
com un ca amb uns escorbeis.
Tradicionari de Mallorca
