An es meu enamorat,
bona ventura li vénga:
que per una part s'encenga,
i per s'altra, que s'enrad.
Sa pobresa és que Déu ama;
per això vos vui a vós;
me’n ‘niria més gojós,
si arribava a alcançar-vós,
que si alcançàs una dama.
Tenc sa dona, ¿que no ho creis?,
que me té desesperat!
Du es senyoriu aferrat
fins a s’arrel d’es cabeis.