Sa pobresa és que Déu ama;
per això vos vui a vós;
me’n ‘niria més gojós,
si arribava a alcançar-vós,
que si alcançàs una dama.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Santanyí
Camp Semàntic
Alegria, Aspiracions i somnis, Desig, Déu, Èxit i triomf, Riquesa i pobresa, Senyors, Submissió
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
5
Núm de glosa
687
Volum
I
Núm de pàgina
72
Altres cançons relacionades
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
em pens si m’estava bé,
hi faria una passada.
Si jo amb sa vista pogués
aplanar puigs i murteres,
uiastres i oliveres,
bona amor, sols que vos ves!
Oh mirai de los meus uis!
¿A on deveu esser ara?
Darrere aquella muntanya.
Jo no sé com no m’hi duis!
Tradicionari de Mallorca
