Un dia, pescant un cranc,
damunt l’illa de Cabrera,
vaig veure Sa Dragonera
aferrada amb So Cap Blanc.
De ràbi, suava sang
es Cap de Cala-Figuera.
¿Què fé es Cap Enderrocat,
quan se trobà en aquest ball?
Péga bot dalt es cavall,
i és partit de cap a Artà,
cercant saliva de ca,
per curar-li es braverol.
Dos escarabats merders,
com si fossen mariners,
ja són partits amb sa llensa
an es batle de Pollença.
Es batle era un ase vei,
un homo amb molta ciencia,
i les va firmar sentència,
així com mana sa llei.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Campos
Assonant
45
IV
Aqueixa cara de sol
a un germà meu agrada:
això és modo de cunyada
que tendré, si Déu ho vol!
Sa pubila va entonada,
hi va perque hi pot anar:
son pare li va deixar
es camp blau i es fossar
i l’hospital per posada.
Com veig, Senyor, que he pecat,
davant no us gos comparèixer;
no mireu lo seu merèixer:
mirau la vostra bondat.