Un dia passava
per baix d’un carrer;
vaig veure un roser
que roses tenia.
I jo li vaig dir:
-Roser preciós,
polit i hermós,
¿vols venir amb mi?
¿Vols venir amb mi,
amb mi fins Alger,
coirem taronges
d’aquell traonger?
Aquell taronger
tan apreciat;
el qui l’ha sembrat
habilidat té.
Habilidat té.
es fii d’es canonge.
Que, si vos feis monja,
jo frare em faré.
Jo frare em faré
i estaré ausent,
i em passejaré
per dins el convent.
Aquelles taronges
tenen gran virtut:
es malalts que en mengen
cobren la salut.
Aquelles taronges
que vós abastau,
obriu-me’n les portes,
no tanqueu amb clau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
23
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo festejava, a Maria,
sa fia de s’escolà;
i quan son pare ho va sebre,
de ràbia, se va matar.
Erri, erri, somereta,
erri, erri, aset meu,
prest serem a sa costeta,
ben propet de can Tomeu.
Tenc un bony
a un genoi.
-¿Que és molt gros?
- Com un ciuró.
-¿Raja molt?
-Un ribelló.
-Ta mare, ¿on és?
-A Binifaldó.
-¿A què fer?
-A trempar riaies.
-¿Vols que en trempem tu i jo?
Tradicionari de Mallorca
