Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
503
Volum
III
Altres cançons relacionades
Servau la verginitat,
sols que ningú vos alcanç.
Morir fadrí no és pecat;
per ventura serem sants!
L’amo meu m’ha comanat
que li peguem terra terra,
i en esser en es camp d’es blat,
es vent a s’oreia esquerra.
Jo sé una viuda que està
d’es meu cos enamorada;
si me veu qualque vegada,
tomba, i l’han d’aguantar.
Tradicionari de Mallorca
