Un dia m’enfadarà
i ho faré a bastonades;
massa ja n’hi he callades,
per no donar que rallar.
Ella és com un remerol,
l’hi diré en esser tot sol,
i serà en va si s’emperna,
perque qui s’ordre governa,
fa anar s’oli allà on vol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
503
Volum
III
Altres cançons relacionades
Aigordent, tabac i vi
i una bona mestressa;
no hi ha ombra més espessa
que és sa torre d’un molí.
Va passar En Colau Rander:
-Al•lotes, ¿que emmidonau?-
El cridaven: -Sí, Colau;
vine, t’enmidonaré.
-Jo, d’enmidonar, ja en sé;
ja m’he emmidonat un trau.
No em véngues amb perendengues
enguany que és any de casar!
Jo en sé una que donà,
per una conversa obrar,
ses sabates d’es diumenges.
Tradicionari de Mallorca
