Jo mir i no veig Llorito
i veig Son Juan Arnau.
Ses al•lotes que hi habiten
d’es meu cor tenen sa clau.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Son Joan Arnau
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1102
Volum
III
Altres cançons relacionades
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Si jo puc apenetrar
que tu m’hagis mermulada,
sa llengo, d’una grapada,
si puc, la t’he d’arrancar,
i la me’n duré a penjar
a un pinotell que hi ha
a subaix de sa murada,
perque amb una canonada
la tirin a dins la mar.
Es jai Femella va dir
an Es Gatet:-¿Vols doblers?
En sentir aqueis mercaders
que bravegen de demés,
ja no fan barrina amb mi.
Tradicionari de Mallorca
