Jo mir i no veig Llorito
i veig Son Juan Arnau.
Ses al•lotes que hi habiten
d’es meu cor tenen sa clau.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Son Joan Arnau
Llucmajor
1102
III
Segadores he llogades
i encara n’he de llogar;
ses que amb mi voldran segar,
vui que sapin safalcar
de dretes i d’acotades.
Ja aniran emmidonades
en haver d’anar a ballar.
¿Vols que et mostr de festejar?
Jo judic que n’aprendràs.
A dins ca seva entraràs
i es bon vespre els has de dar.
-Bon vespre. -¿Que ja te’n véns?
-¿Què hi ha de nou per aquí?
-No res he sentit a dir.
Jo crec que tot és d’un temps.-
Sa mare li dóna uiada:
-Tu et cansaràs d’estar dret;
jas, vet aquí un banquet;
seu, si no ets de passada.
An En Portell, majorala,
li haureu de fer menjarets:
de xeixa feis-li panets,
i si de gust li agrada,
prompte los haurà fets nets.