S’altre dia, jo llaurava
de cap a un empedrat
i tot lo dia passaren
cavallers tirat tirat.
Com prou n’hagueren passats,
a un d’aquells demaní:
-¿A on anau per aquí,
tants de cavallers plegats?-
Ells anaven a un dur un pi
que hi havia, gros sens fi,
darrere Son Montserrat,
i diu:- Perque Déu ho vol,
un mot me vui explicar:
aquest pi se va taiar
per fer un tap de fabiol.
En es lloc de Sant Miquel,
qui s’aixeca, no s’hi asseu.
Si vós sabíeu, comare,
darrere es terròs, què hi ha,
no esperaríeu demà,
només que diríeu.”Ara!”