El rei d’Espanya ha sabut
que vós éreu tan garrida,
i és vengut a prendre mida
per tancar-vos dins un vidre,
al•lota, i no ho he volgut.
Ja n’han tocades les deu
i no és hora de venir.
Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi.
Enamorada em trob jo;
quan véns, mai fris que te’n vaies;
estimat, tu ets qui em talles
totes les ales del cor.