Com veig que te n’has d’anar
a sa Vall, que és tan enfora,
no tenc alegria una hora
ni profit em fa es menjar.
Qualsevol homo que es casa
i sa dona el corregeix,
un bon cabreste mereix
per acabar d’esser ase.
Demà vespre, que és dissabte,
si pots, vine dejornet,
i en esser-hi, aprofitè’t,
no ho estogis per un altre,
que, si no, hauràs d’estar dret
fins que s’aixecarà s’altre.