Sa teva sabiduria
jo la t’he de capturar.
¿Quina cosa al món hi ha
que neix i es torna ofegar
entre les onze i migdia?
-N’és com la fruita vedada
de l’hort de Getzemaní,
i es qui la va recoir
és Adam, el nostro pare.
I lo que em demanes ara
n’és l’hostia consagrada
que, com prou l’han contemplada,
neix i se torna morir.
I si dius que no és així,
per anit ja l’hem volada.
Com veig aquest estelet
que va darrere sa lluna!
Que he passada de fortuna
estimada, per veure't.
Si no t’alcanç, clavellet,
es fosser en tendrà ventura:
ja podrà venir tot dret
a dur-me a la sepultura.