Oh mar blava, que ets de trista!
En veure't ja ploraré
perquè te n'has duit mon bé
de davant la meva vista.
En sortir de la Calenda
a dur fonoi me’n ’niré
per sa gent d’es meu carrer
que de mi té mal de ventre.
Morrotós vares passar,
s’altre dia p’es carrer:
si tornes, t’enganaré,
perque amb tu no em vui casar.