Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Ja no farà cap cadena
com sa meva, cap Ferrer.
Jo sempre preguntaré,
ses hores que no et veuré,
“¿Qué heu vista Na Magdalena?”
Jo no havia menester
mocador per recordança,
ja em bastarà l’enyorança
el temps que tot sol viuré.