Altres cançons relacionades
Bona amor, no hi ha que tèmer,
que el més amat sereu vós,
mal vénguen més servidors,
cara de clavell hermós,
que a mar no hi ha grans d’arena.
Es tord se’n va an es xibiu
perque no veu s’enviscada.
I vós, roseta encarnada,
amb sa primera vegada
que vénc aquí, ja dormiu.
El qui portarà floretes
an es meu enamorat,
voldria que fos picat
de moixos, marts i genetes!
Tradicionari de Mallorca
