Es tord se’n va an es xibiu
perque no veu s’enviscada.
I vós, roseta encarnada,
amb sa primera vegada
que vénc aquí, ja dormiu.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Esquenades
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Bellesa, Declaració, Dolor i plany, Engany, Festeig, Floretes, Flors, Fracàs, Hàbits casolans, Ocells
Mètrica
7a7b7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
5
Núm de glosa
3719
Volum
I
Núm de pàgina
218
Altres cançons relacionades
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Com es vent se’n du ses paies
que deixa caramullet,
com tu em deixes, ramellet,
ses ales d’es cor me taies.
Encara tenc ets uis bons
per plorar em no veurer-vós.
començàrem les amors,
cara de clavell hermós,
com vos duien de ses fonts.
Tradicionari de Mallorca
