Carrer de la Soledat,
d’on jo sabia ses tresques,
amics meu, ja no m’hi cerques,
que s’estimada ha mudat.
S’altre dia la’m mirava
a llivell de coir-lè,
i li vaig dir: Madurè!
perque verda la trobava.
Oh branca de claveller!
Voldria que clavells fesses
i que fos prest que venguesses
a estar en es nostro carrer.