Passant per ca teva, un dia,
de tu em vaig enamorar,
i no me vaig aturar
perque altra gent hi havia.
No t’assustis, Macià,
si les te faç pagar cares,
que es margai de ses llobades
te bastarà per pagar.
Corriola i peu-de-Crist
són qui m’embossen s’arada.
Saps quin llaurar fa tan trist
ausent de vós, estimada!