Jo esperava, havia estona:
`vui, demà t’engegaré.
Si no tornes, estaré
més contenta que fellona.
Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!
Adiós, ma enamorada;
ma enamorada, adiós,
que ja senten los tambors
que toquen la retirada.