Ja no hi ha pena més trista
que no tenir què menjar,
o sa d’un qui ha d’esperar
que li dóniguen sa mà
perque ha perduda sa vista!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fam, desanament
Artà
190
III
Encara que em veis anar
amb brusa manacorera,
tateix som felanitxera
i habitadora d’Artà.
Ell se’n va anar a L’Havana;
de llavò ençà no m’ha escrit.
¿Deu esser mort, o ferit?
Perque són molts que m’han dit
que és una banda malsana.
Erri, muleta de cotxo,
anirem a Son Ribot
i veurem Na Juaneta
qui bolca es seu al•lot.