Es matí, berén de plors;
es migdia, din de pena,
i es vespre sop de cadena:
això tenc per mon repòs.
Mena sa carrera neta
i no te’n penediràs,
perque com te casaràs
no t’empararan sa lletra.
En Vermei diu an En Ros:
-Ves alerta a sa llendera,
que aquest qui mos va darrere,
saps que és de poc piadós!
En es cap de sa llendera
hi du uns desxondidors!