Tu que t’atures i frisses
i, en tot trobes què dir,
s’altre dia em varen dir
que a un ball de Santanyí,
per confits, tiraven guixes.
A baix de la Veracreu
veuràs una verdolaga;
a mi, qui la’m fa, la’m paga;
si no la’m paga, la’m deu.
Això és sa darrera planta
que essent fadrina faràs:
demà, com t’aixecaràs,
a ses amigues diràs:
-Al•lotes, ja han fet es fas
de sa meva casa santa.